Àmbit de la comunicació, interacció personal i treball col·laboratiu per a la tasca i la intervenció educatives.

FASE 1 (Disseny)                                                                        

Tal i com he comentat a la introducció del portafolis soc, de formació i professió, Educador Social. Per tant, estic molt acostumat a treballar amb persones diferents, professionals diferents i àmbits també diferents, tant a nivell formatiu com laboral.

Certament, em declaro fanàtic del treball en equip i, encara més, dels equips multidisciplinaris ja que penso que aporten una gran riquesa a l’hora de generar punts de vista i aportacions des de disciplines educatives diferents. Per distants que puguin ser les disciplines, aquestes interaccions acompanyen unes reflexions, debats i acords que acostumen a aportar un plus de qualitat difícilment assolible per altres vies.

Tot i aquest plantejament inicial, optimista respecte a les facilitats intrínseques de la meva formació i professió pel treball en equip (m’hi he passat tot el cicle, el grau i el desenvolupament laboral que l’ha acompanyat), hi ha un petit detall que a convertit aquest inici en un bateig important en les formes. SEMPRE he fet aquest tipus de tasca de forma presencial i física.

Els meus inicis a la UOC han estat complicats, en una etapa de canvis a nivell personal, tornar a estudiar després de uns anys i amb un sistema totalment online i asíncron em suposa entrar al circ sense saber per on sortiran els lleons. No només tinc que aprendre el que, sinó el com.

La creació de grups també em suposa un estressor afegit (en el moment en que em trobo, m’és molt fàcil trobar estressors). No coneixes a ningú, no pots tenir referències i a sobre no et pots guiar per la impressió que et donen. Però em considero una persona afortunada d’haver pogut formar part d’aquest equip de treball.

La majoria d’aspectes referents a aquest àmbit de coneixement son nous aprenentatges de sistemes i funcions que incorporo poc a poc en el meu ventall de recursos en aquest àmbit. Alguns exemples són: adaptar-me a la web de la UOC i a la seva interfície, els sistemes de comunicació interns i propis de la universitat, l’ús de sistemes alternatius a l’aplicació Zoom per realitzar videoconferències, treballar amb núvols compartits (des de la facultat que no feia servir el Drive...).

Crec que en aquesta fase, la part més complexa ha estat contactar-nos. Per sor, l’Alba, ja s’havia format a la UOC anteriorment i ho té més per la mà, fent-nos de guia tant a la Yvonne com a mi. Un cop en hem localitzar a través de l’espai de grup de debat, ha estat fàcil crear un grup de WhatsApp per tal d’agilitzar les comunicacions i les interaccions.

L’equip de treball, tot i que (o gràcies a que) totes les persones que el formem som de l’àmbit de l’educació social la interacció ha estat molt senzilla, la comunicació fluida i el llenguatge accessible. M’he fixat en que la predisposició ha estat clau.

L’Alba de seguida té clar el que cal fer i té molta facilitat per establir les línies de treball i organitzar-ho. La Yvonne és una persona que sap pautar fantàsticament els temps d’entrega i la organització del grup. Jo per la meva banda aporto un punt de vista crític i reflexiu a les propostes que es realitzen, intentant generar debat per a donar-hi més validesa i reflexió.

Ràpidament, com equip, hem arribat a dos conclusions importants. Per una banda, no té sentit assumir rols marcats, sinó que considerem que quests naixen de forma natural segons els interessos individuals i la situació concreta. Per l’altra, de seguida han estat visibles les habilitats, fortaleses i debilitats de cada membre i, val a dir, que ens complementem fantàsticament bé, ja que els meus punts més febles, com poden ser l’organització, la planificació i la maquetació i disseny per les entregues, queden fermament cobertes amb les meves companyes.

Crec que els objectius establerts per aquest àmbit competencial en el màster han quedat sobradament coberts, ja que en poc temps s’ha assolit una comunicació fluida, unitat d’equip i fàcilment s’han detectat els punts forts i febles de cada membre per poder donar sortida a la tasca, establint canals de comunicació en diferents nivells que han permès interactuar de forma sòlida i efectiva. Això queda evidenciat amb el registre de comunicació a l’espai de treball de grup de l’aula, a través dels correus electrònics, els missatges de WhatsApp, les actes de reunió que es realitzen,...

    

FASE 2  (Desenvolupament)                                                      

Ens trobem davant d’un equip bastant consolidat. Superades les primeres setmanes en que he hagut de passar un procés d’adaptació important, podem dir que el sistema establert funciona.

Per a mi, el treball asíncron ha començat sent un enemic que, poc a poc, s’ha anat convertint en un aliat. Establir el lideratge dels apartats segons els interessos o els temes de domini de cada membre ha estat una forma d’organització interessant i adient amb la qual m’he hagut de familiaritzar però que finalment ha donat resultats molt millors dels esperats.

Sempre he estat molt (molt) acostumat al sistema de treball sincrònic, quedem per fer un treball, ens trobem, treballem tot l’equip, exposem els dubtes i idees al moment i quan finalitza la quedada es tanca l’ordinador i seguim amb les nostres vides. La realitat actual i la modalitat de formació no casa massa amb aquestes idees i confesso haver-me sentit culpable quan els missatges de WhatsApp informaven de que l’Alba o la Yvonne han avançat en la revista i jo no he pogut encara. No s’han de confondre les paraules, ja que sempre he complert amb escreix els terminis d’entrega i els acords pactats, però necessito agafar perspectiva i abandonar alguns aspectes intrínsecs a la forma de treballar a la que estic habituat.   

Crec que en aquesta fase, sense el suport de l’Alba i la Yvonne no hagués pogut aprendre a treballar de la forma que n’he aprés. Sovint em costa calibrar el volum de feina que queda per fer, si és molt o poc i gràcies a la organització que portaven i la claredat del que s’esperava, m’ha estat molt més senzill seguir i valorar els temps per les entregues i les tasques. Ha estat un gran suport poder fer torbades per videotrucada i pactar dates de les properes amb les tasques a presentar fetes m’ha ajudat molt a agafar el ritme i la perspectiva, ja que en ocasions m’atabalava (sobretot al principi) amb la feina a fer i em sentia una mica perdut, però de la mà d’elles he pogut avançar en aquest aspecte i donar resposta no només a les tasques inherents a l’elaboració de la revista, sinó també ho he pogut extrapolar a altres projectes del Màster, millorant considerablement la meva qualitat de vida, ja que tinc tendència a donar un excés de dedicació en temps que, a vegades, no és necessari.

Per tant, per una persona extremadament acostumada a la presencialitat i a la interacció física i sincrònica com jo, viure aquest procés transformador ha comportat un salt de qualitat que ha ampliat el meu ventall d’habilitat i que m’ha obert les portes a noves formes de treballar no només aplicables a l’entorn acadèmic, sinó també al context professional.

Estic content amb els resultats assolits en aquesta fase ja que els aspectes organitzatius, tot i seguir sense ser el meu punt fort, ja no em suposen un daltabaix com anteriorment i he guanyat molta autonomia i iniciativa en aquest aspecte.

Per altra banda, aquests aprenentatges han repercutit molt positivament en altres grups de treball d’altres projectes, comportant un salt de qualitat en la participació, gestió, col·laboració i interacció d’aquests que em fa poder observar el canvi assolit el qual penso que, soc jo des de la meva perspectiva, qui li pot donar el valor que realment té al prendre consciència d’aquest.

 

FASE 3  (Final)                                                                            

Després de tant de temps treballant com un equip, el nivell de consolidació i de les facilitats en les interaccions assolit és realment molt alt. Crec que en aquesta fase, el nombre de les interaccions “formals”, és a dir, reunions pactades a través d’eina de reunions on-line ha disminuït dràsticament. On abans hauríem quedat en diverses ocasions per trobar-nos i posar aspectes en comú, en aquesta part no ha estat així, però no per un aspecte de mandra, manca de temps o deixadesa, sinó que perquè la comunicació interna a assolit un nivell d’enteniment i comprensió en que els missatges i les indicacions es prenen d’una forma directa, ràpida i fàcil.

La coordinació, gestió i assignació de les tasques és molt àgil i l’experiència i tot el procés d’aprenentatge a través del projecte de la revista també ha comportat que arribem a un punt de coneixement de la forma de treballar de les diferents persones que composem l’equip que ha comportat poder simplificar les interaccions mantenint la qualitat dels resultats.

Precisament una evidència d’aquest fet, és que no hi ha el mateix nombre d’actes de reunió com en les fases prèvies i l’elecció dels canals en funció a les necessitats comunicatives es podia reduir per aspectes pràctics i de disponibilitat donada la sobrecàrrega de feina.

La participació com a equip ha estat molt facilitadora i tot aquest procés en el que hem compartit moltes hores de feina per assolir un objectiu comú ha fet que ens coneguéssim molt entre nosaltres respecte les formes de treballar, amb nivells molt alts d’implicació per part de la Yvonne i l’Alba.

Per altra banda, vull destacar ara en la fase final, que no s’han donat quasi cap situació de discussió o desacords i que les poques que s’han generat, s’han resolt de forma adient prioritzant la comunicació assertiva i la recerca de solucions comuns que beneficiessin tant a les parts com al conjunt del projecte, per a que totes les participants poguéssim sentir el projecte una mica més nostre si s’escau.

Potser si que hi té que veure que tot l’equip té formació social de base, això segur que ens va permetre partir d’un punt més avantatjat vers establir vincles, ja que teníem coses en comú, però m’ha sorprès molt veure l’evolució de la interacció i els nivells que ha assolit a l’hora d’abordar aquesta última fase del procés.

Penso que és un àmbit competencial del que creia que partia amb avantatge i del que, si ho hagués hagut de reflexionar al principi i predir, no m’hagués imaginat mai que podria haver assolit dimensions de les característiques que s’han assolit i les garanties de resultats que sabíem que tindríem. L’ús de Drive o habilitar-nos accés a aplicatiu on-line com CANVA, el grup de WhatsApp, el grup de fòrum de la interfície de la UOC,... han estat eines que finalment s’han utilitzat cada cop més eficientment i que crec que han anat posicionant-se naturalment segons el seu protagonisme i finalitat en l’ús.

EVIDÈNCIES